TOMÀS CAMACHO MOLINA
ALCANAR
Puces poètiques
No molesto ningú
ni ningú em molesta.
Estic sol, prenent el Sol.
1.12.2017
Molts petits viatges
fan un viatge gran.
1.12.2017
Després d’un insòlit
diumenge de novembre,
càlid com una amable carícia,
ve una esgarrapada de gel
que ens recorda
la crueltat de la intempèrie.
1.12.2017
Entro en una carnisseria,
compro un polp.
1.12.2017
Quan estàs a la presó...
És un gran càstig
que et deixen sense pati?
11.11.2017
També, els dies
són una presó.
4.11.2017
La ciutat
és indiferent
a la copulació
de les seues mosques.
4.11.2017
França, podries acollir
més de 2 milions de refugiats
i convertir-los en ciutadans?
Fugir d’un país de merda,
romandre al país
que hauria pogut ser.
2.11.2017
Sedició? Rebel·lió?
L’Estat colpeja
amb el pes d’una llei qüestionable.
Des del 2010, el poble català
ha sortit pacíficament al carrer
demanant votar.
Hi ha qui ho ha impedit.
Hi ha qui ho ha afavorit.
On és la democràcia?
2.11.2017
Davant la violència,
la millor estratègia
és la fugida!
2.11.2017
Moltes petites coses
fan una cosa gran.
22.10.2017
Quants de matisos!
Quantes tonalitats!
Paisatge pintat de primavera d’estiu.
22.10.2017
Si poguesses viatjar en el temps,
però només en sentit,
què escolliries?
Passat o futur?
Jo, passat.
26.8.2017
La bufetada que més dol
és la darrera que reps.
8.12.2017
—Si esta fos
la teua darrera nit
sobre la terra...
Què faries?
—No podent fer-ho tot,
no faria res.
La qüestió no és tant el fer
com el ser, o simplement,
l’estar.
4.11.2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada